Làpida Iulia Quieta
Aquesta làpida funerària del segle I va ser tallada per la meitat i reutilitzada durant el segle IV en dos carreus diferents, com a material constructiu. Originalment formava un bloc paral•lelepípede en forma d’ara, de gres local, no motllurat, coronat frontalment per una decoració d’acroteris que emmarquen un frontó triangular. Les dimensions totals de la làpida són: 75 x 39 x 23 cm, amb un camp epigràfic de 65 x 39 cm. A la part posterior presenta dos forats provocats per la seva reutilització a l’habitatge baix- imperial. Presenta una inscripció funerària realitzada en lletres capitals quadrades, ben acabades i treballades, amb punts triangulars. Va ser dedicada a Julia Quieta, una nena de tres anys, pel seu pare Marc Juli. Els cognoms, molt poc comuns a la Península, indiquen que eren individus lliures i probablement (el primer) d’origen extrapeninsular. Ha estat datada del S.I pel fet que a la inscripció manca la invocació als déus manes. El fet que fos trobada fora de lloc (habitació del jaciment de la Riba prop de la masia de can Oliveres) no ens permet constatar l’emplaçament original si bé els especialistes consideren que provindria d’alguna necròpolis romana propera i no de Barcino. Aquest jaciment descobert i excavat entre 1964 i 1968 per David Guash va proporcionar nou sitges per guardar gra d’època republicana, vuit més d’època baix-imperial i les estructures d’una habitació amb amb dos murs arrebossats del segle IV del període baix-imperial on va aparèixer la làpida alt imperial de Iulia Quieta