Vestigis romans
Els tres anys que la petita Iulia va viure al seu assentament, que suposadament era a la vila de La Riba (can Oliveres), ja hi havia presència de població a Mas Lluí on les excavacions arqueològiques han descobert les restes d’una potent vila romana dels segles I al III de la nostra era. Molt a prop d’aquí a la riba esquerra del torrent de Matases (terme de Sant Feliu de Llobregat), encara es conserven soterrats dos forns de ceràmica amortitzats al segle II. També hi havia una altra vila a la Carretera Reial, entre Quatre Camins i Torreblanca. Pel que fa a la vall hi havia petits assentaments romans a can Vilar, can Biosca i can Sagrera, que es van mantenir fins a la tardo antiguitat. Antonio Romagosa Ylla va descobrir l’any 1970 dos forns de ceràmica; es van reexcavar l’any 1995 amb la urbanització de l’actual Mas Lluí-Sant Just; tots els carrers tenen nom de dona i la primera nena de la que en tenim coneixement, la Iulia Quieta, és la que dóna nom al parc. Els forns són a la capçalera del torrent de Matases, a la riba esquerra, una mica enllà de la confluència del passeig del Comte de Vilardaga amb el carrer de Maria Montessori. Van començar a funcionar al segle I i formaven part d’una vila que s’estén fins al camí de La Salut. A l’av.de Torreblanca –a la banda de Sant Just Desvern- en una excavació de l’any 1987, s’hi va a trobar un denari de plata commemoratiu d’August; era la moneda del món de la Iulia. Encunyat entre els anys 2 a.C. i el 14 d.C. pel nomenament de Cai i Luci - fills de la seva filla Iulia i de Marco Vipsanio Agripa - com hereus del tron imperial. Encunyat a Lugdunum (Lió). Al mig de l’av. de Torreblanca, en una de les sitges amortitzades en època de l’emperador Vespasià (anys 70 del segle I) hi va aparèixer una àmfora Dressel 7/11 que contenia restes d’espina de peix. Va ser a les excavacions de l’any 1986. Al segle I, els assentaments se situen en uns entorns eminentment agrícoles, en llocs plans plans, baixos i molt favorables a l’agricultura. És el moment de màxima expansió econòmica de la Laietania
