Les restes constructives que podeu observar al cim de la Penya del Moro, són les restes d’una torre de defensa i d’un mas que s’hi va adossar d’època medieval. La major part, tret de la part superior de la torre, eren desconegudes fins les excavacions arqueològiques de l’any 2000.

La torre de guaita té gairebé 4 metres de diàmetre i conserva uns panys de paret que tenen 1,20 metres d’alçada. Les excavacions varen corroborar que dins de la primera torre de defensa de planta rodona, datada entre el segle X-XI, s’hi va construir entorn del segle XIII-XIV una segona paret rodona a l’interior de la torre per reforçar-la. Pensem que pel gruix de les parets podria tenir perfectament entre 9 i 11 metres d’alçada. Tot sembla indicar que la construcció tingué lloc després de la ràtzia d’Al-Mansur a Barcelona l’any 986. Recordem que en aquesta escomesa sarraïna va ser segrestat Mocio el qual una vegada pagat el rescat va fer testament el 987 a Saragossa i va declarar tenir terres a “Sancti Iusti que est in Berce”.

Les restes de construccions que ara veiem i que s’adossen a la torre pel cantó de migdia i ponent han de pertànyer a un mas que es va bastir al cim a la baixa edat mitjana, quan el cim i la torre havien perdut el seu valor militar, la frontera amb Al-Andalus era situada llavors prop d’Almeria. Aquestes construccions torre i mas van donar nom al cim i d’aquesta manera a la documentació del segle XIV conservada a la catedral de Barcelona s’esmenta el lloc com a Puig Castellar. Sempre s’ha dit que després de la Guerra de Successió que finalitzà amb la victòria de les tropes de Felip V l’11 de setembre de 1714 es va ordenar l’enderroc de totes aquelles defenses amb valor militar que podien emprar-se per un aixecament contra la corona borbònica. Sembla que aquest fet hauria comportat l’enderroc de la nostre torre de guaita, aquesta hipòtesi però no s’ha pogut demostrar fins a la data.
No serà fins a finals el 1789 que ens trobem que es refereixen (rector Alonso de Castilla) al turó emprant la denominació de Castillo del Moro. Diu: “En otra eminencia de las montañas que circuyen a este pueblo se descubren las ruinas de un castillo de poca consideración que conserva al presente el nombre del Castillo del Moro.” Cap notícia tenim del lloc durant la guerra francès ni durant les tres guerres carlistes del segle XIX, si bé veiem que la cartografia de fi del vuit-cents emprava ja el nom de Penya del Moro.

Al segle XX els conreus i l’abandó van fer que la torre quedés gairebé colgada. Era una propietat agrària de la masia de can Solanes. Al final de la guerra 1936-39 hi van caure alguns projectils franquistes doncs durant unes hores soldats republicans en retirada hi van emplaçar una metralladora. El 10 de maig del 1981 la SEAS arran de la senyalització del camí de Santa Creu, van situar damunt dels murs de la torre de guaita una rosa dels vents de ceràmica, que va ser substituïda l’any 2002 per una de nova feta de metall i emplaçada on és ara, doncs la primera havia quedat força malmesa.

Des de la torre podeu obtenir una magnífica panoràmica que va des de la muntanya de Montjuïc, fins als primer altiplans de la Segarra passant pel Delta del Llobregat, el Garraf, l’Ordal, el congost de Martorell, tota la vall baixa del Llobregat i la vall de l’Anoia. Mireu el detall del perfil geogràfic que s’adjunta en aquest QR.

Read More