• Abans de l’excavació a la torre de guaita de la Penya del Moro, aquestes eren les restes visibles.
  • Els enderrocs i arbustos amagaven el perímetre de la construcció medieval.
  • Al cantó de llevant de la torre medieval, la SEAS va situar-hi el 10/05/1981 una rosa dels vents de ceràmica
  • Fotos fetes quan just es prenien mides per la redacció del projecte de restauració l’any 2000.
  • L’any 2000 es realitza una excavació arqueològica en extensió que posarà al descobert totes les construccions del cim que envolten la torre medieval.
  • Planta de totes les estructures que van ser descobertes en el decurs de les excavacions, en vermell les restes iberes, aquestes van aparèixer a 3 m de fons per sota de les restes medievals.
  • La finalització de les excavacions va mostrar un panorama fins aleshores desconegut al cim del turó.
  • Les descobertes demostraven que el poblat iber no s’estenia només la vessant de llevant. El cim també va ser ocupat entre el segles VI i IV a.n.e.
  • Vista aèria de les restes medievals (s.XIII-s.XIV) descobertes durant les excavacions.
  • Vista aèria de la torre i restes medievals. En segon terme la masia i bassa de can Coscoll (Sant Just Desvern).
  • La torre de la Penya, era semblant a aquesta del Bages, a la qual també s’hi va adossar un mas posteriorment.
  • Josep Barberà va trobar aquesta espoleta de granada caiguda al turó el 25 de gener de 1939. Testimoni mut del final de la guerra 1936-39 al nostre terme municipal.
  • Perfil geogràfic que identifica els punts i turons més importants visibles des de la Penya del Moro.