La Penya del Moro és un turó de 276 metres d’alçada situat a ponent del Parc Natural de Collserola, a la seva carena fan partió els termes municipals de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat. Des de l’any 1972 fins a l’any 1991 van tenir lloc les excavacions arqueològiques a càrrec d’un ampli equip d’arqueòlegs i estudiants coordinats per Josep Barberà i Farràs investigador del Museu Arqueològic de Barcelona. Aquest equip va descobrir i documentar una vintena d’habitacions mig excavades a la pissarra amb paviments de fang trepitjat i amb una llar de foc central. A mida que s’excava una habitació es tapava amb la terra treta l’anterior. Els materials arqueològics localitzats a les campanyes d’excavació van ser dipositats i estudiats a l’actual Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya.


L’any 2000 l’Ajuntament de Sant Just va adquirir el terreny on hi ha el poblat iber i les restes de la torre medieval. Durant l’any 2002, el Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament van fer possible l’excavació arqueològica total del cim. S’obtingué la certesa que la torre medieval s’havia aixecat damunt d’estructures ibèriques. Es van restaurar les estructures medievals alhora que es feien visibles i es condicionaven dos habitatges del poblat iber. Des del Mirador podeu veure dues de les habitacions ibèriques que estaven disposades en terrasses al vessant de migdia.

Poblat iber. Les investigacions han permès saber que va ser al segle VI abans de la nostra era que van construir-se els primers habitatges, tot i que el poblat tingué el seu moment àlgid entre els anys 450 i 300 a. n. e. Es pensa que a cada llar podien conviure entre 4 i 6 persones si bé passaven la major part del dia a l’exterior. Els sostres eren de coberta plana feta amb troncs i fang, amb una petita obertura pel fum. Hi podien viure un màxim 50 a 70 persones pertanyents a la tribu dels laietans. Cultivaven blat, ordi i civada que transformaven en farina amb l’ajut de molins de pedra. Les excavacions van recuperar gran quantitat de peces de les destaquem- la plaqueta de plom amb inscripcions d’alfabet iber i els fragments de ceràmica grega procedents de l’intercanvi econòmic que duien a terme amb grecs i fenicis que ancoraven les seves petites naus de cabotatge a les boques del Llobregat, llavors la línia de costa se situava a l’entorn de Gavà, un àrea de llacunes i estuaris d’aigua dolça. Els ibers oferien teixits de llana a canvi de perfums i ceràmiques cartagineses o àtiques.

Si visiteu el Museu d’Arqueologia de Catalunya podreu contemplar la plaqueta de plom i altres peces del poblat, i si visiteu el Museu de Gavà podreu veure on i com era la línea de costa en època ibèrica així com materials procedents de naus que van enfonsar-se en aquesta zona d’ancoratge.

Read More