• El cim de la Penya del Moro l’any 1923, abans que comencessin les excavacions arqueològiques, constatades a mitjans de segle XX.
  • L’any 1972 l’arqueòleg Josep Barberà i Farràs inicià amb el suport del Museu Arqueològic de Barcelona les campanyes d’excavació arqueològica.
  • Els primers anys els nois i noies de l’Agrupament Escolta Martin Luter King prenien part a les recerques arqueològiques al poblat iber.
  • Les excavacions tenien lloc el diumenge pel matí i durant dues setmanes a l’estiu. Hi participaven estudiants universitaris d’arqueologia i afeccionats.
  • Maqueta a escala 1/100 on es visualitzen tots els habitatges del poblat iber que van ser excavats fins l’any 1992 per l’equip de Josep Barbera i Farras.
  • Reconstrucció ideal de dos habitatges, tenien entre 10 i 25 m2, eren de planta rectangular, tenien sostre pla amb terra de fang i llar de foc central.
  • Plaqueta de plom amb inscripció d’alfabet ibèric a dues cares. Exposada a una sala del Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona.
  • Els materials relacionats amb la producció tèxtil van aparèixer en gran quantitat. A la foto diversos pondus (pesos de teler) i algunes fusaioles. .
  • Les fíbules de metall servien per subjectar la roba. Al jaciment se’n van trobar un total de vint-i-dues pertanyents a diferents tipologies.
  • Urna de ceràmica a ma o a torn lent amb decoració de cordó feta servir per bullir aliments. És una producció local de la Laietania.
  • Sota del paviment d’algunes cases del sector més vell s’hi van localitzar ofrenes d’ovicàprid (cabrits) i inhumacions infantils, com ofrena de fundació.
  • Els intercanvis comercials van fer arribar al poblat ceràmiques de luxe com les àtiques de figures roges i les de figures negres.
  • Tres molins manuals per moldre gra localitzats a indrets diferents del poblat que demostren el pes dels cereals a la dieta dels laietans “santjustencs”.