A quatre metres de fondària perviuen les restes de la Font de la Bonaigua, construïda el 1933 per l’Ajuntament republicà i nacionalista de Daniel Cardona i Civit. Una mina de 165 metres que naixia a la vora de Can Miquelitus, que encara brolla i les aigües de la qual van a parar al col·lector. Durant la postguerra era un dels pocs llocs d’esbarjo i llibertat per al veïnat. Els anys 50 i 60 hi va funcionar un merendero com a punt de trobada, molt popular i freqüentat especialment diumenges, festius i revetlles de Sant Joan i Sant Pere , fins i tot era conegut fora de Sant Just. El desenvolupament i el SEAT 600 permeté a la ciutadania anar més lluny, es va tancar el merendero, l’aigua es va declarar no potable i la font s’abandonà. Finalment a principis dels anys setanta les terres aportades per cobrir el col·lector de la riera la van colgar.
