Va ser edificat el 1306 amb permís de Guillem Durfort pels santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d'Horta. Al 1347 ja formava part dels bens de la Pia Almoina de la catedral de Barcelona, anomenant-se molí mitjà prova evident que indica l'existència d'altres dos molins més, un aigües amunt i un altre aigües avall de la riera. El molí deixà de funcionar aviat i no es torna a parlar fins el 1651 amb motiu de l'enterrament a la bassa de tres morts de pesta, en aquell moment formava part de la finca de la masia de can Padrosa. Durant la guerra 1936-39 va ser l’habitatge d’uns refugiats de guerra, a finals dels anys 60 es reconvertí en el garatge d’una excavadora mentre l’espai s’emprava per fer la sorra que es posa a les pistes de tennis. A principis dels vuitanta funcionà d’abocador de terres. L’any 1986 la propietat dels terrenys va passar a l'Ajuntament que l’havia inclòs al Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic Local. El resultat de tot plegat va ser que el molí quedà colgat. Durant els anys 80 i 90 es van sovintejar les reclamacions per la seva recuperació. Finalment l’any 2001 gràcies a una potent intervenció arqueològica es va recuperar la sala de moles i l’entrada d’arc gòtic apuntat, que havien quedat enterrats a 7 metres sota terra. A la part exterior es va recuperar bona part del cub. Posteriorment es procedí a consolidar tota l’estructura fins arribar al que avui podem veure.

Read More