Als terrenys que ocupava la fàbrica de Ciments Sanson, de la qual encara es conserva la xemeneia, va projectar-se l’any 1973 i pel Taller d’arquitectura, signat per Ricard Bofill i Levy l’obra del Walden 7, un edifici col·lectiu de grans dimensions de més de 40 metres d’alçada i de 15 plantes. L’aspecte de l’edifici recorda el d’un gran cristall mineral, la volumetria desigual de l’edifici i la forma cilíndrica dels balcons, juntament amb el color rogenc de la façana i la disposició interior de l’edifici li atorguen aquest aspecte tan particular. A l’edifici hi contrasten notablement els colors del recobriment de les façanes, fets amb rajoles de color terrós rogenc amb els colors interiors, que també són fets en rajoles però on hi trobem combinades tonalitats blaves amb sanefes de colors anyils i ocres.
Originàriament l’obra havia de tenir unes dimensions més grans, abarcar tota la illa, però la magnitud de la mateixa i la dificultat que això comportava va fer que la promotora no s’embranqués a finalitzar el projecte tal com estava projectat.
Des d’aquell moment el Walden s’ha convertit en un dels edificis emblemes més coneguts de la nostra població.